TREBALL 2 - 1ª AVALUACIÓ

Orson Welles va emprar una extensa varietat de recursos estètics i visuals que acompanyen a un tipus de narració gens convencional en aquell temps.

La narrativa temporal és, de fet, una de les seues característiques més reconegudes, ja que l'autor fa que els flashbacks siguen els que ens acompanyen al llarg de la pel·lícula i ens ajuden a conèixer i empatitzar amb el personatge, fins que parem a la part final del film, que realment és només la continuació dels primers 5 minuts del metratge. Només és en eixe moment quan per fi podem entendre el sentit del misteri que envolta la història amb la paraula rosebud.

Cal destacar els aspectes visuals, les seqüències de muntatge americà, molt habituals de l'epoca daurada del cine que fan, mitjançant articles de periòdic una mena de resum visual de la trajectòria de Kane i de la segona muller. També una de les escenes més ben executades que reflecteixen també de forma breu el pas del temps i el deteriore de les coses, és la de Kane i la seua primera muller desdejunant a la taula.

                                  

Els plànols ens indiquen moltes vegades una àmplia profunditat de camp, sobretot a les escenes on Kane es reuneix amb amics i col·legues de treball per a fer festes. Aquests plànols volen transmetre sensació de poder i de domini, i mitjançant això podem sentir empàticament com Kane és una persona important i influent. A més a més, altres plànols ens indiquen perills imminents o relacions simbòliques que ens fan conéixer més al protagonista com una persona despreocupada i frívola.

A més, el ritme de la pel·lícula és totalment subjectiu, ja que al començament dels flashbacks, quan se'ns presenta l'estil de vida de Kane i els seus objectius assolits, es fa de manera embolicada i sense sentimentalismes. Les imatges passen amb molta velocitat i quasi no ens adonem dels seus èxits. Quan va transcorreguent el filme i va adquirint un to més seriós i ens adonem a poc a poc de la solitud que li envolta a Kane. Les imatges descendeixen en el ritme, la música alegre i victoriosa del començament és substituïda per baluerns i per sobretot, per silenci.